La família Carles constitueix un dels exemples més destacats dels hisendats gironins pel poder econòmic, social i també polític que arribà a assolir. En la base de la seva gran influència es trobava un important patrimoni agrari, integrat per 855 hectàrees a mitjan segle XIX. A partir, fonamentalment, dels contractes agraris, la correspondència i la comptabilitat privada, i d’un enfocament que prioritza l’anàlisi de les relacions socials que s’establien entre els diferents agents implicats (propietari absentista, administrador, masovers, subemfiteutes, grans arrendataris, etc.), aquest llibre analitza de forma detallada l’explotació d’aquest extens patrimoni i aprofundeix en les bases econòmiques i socials del poder que varen exercir els hisendats gironins a la primera meitat del segle XIX. A través del cas analitzat, descobrim, en el trànsit de l’Antic Règim a la societat liberal capitalista, un propietari absentista que mai no es va desentendre de la gestió dels seus béns, que assajà diverses fórmules d’explotació fins a trobar la més convenient per als seus interessos, que va realitzar inversions per intentar mantenir el seu elevat nivell de vida i que mantenia una relació de superioritat paternalista amb els seus masovers, i de domini amb els seus subemfiteutes, però de total dependència respecte dels seus arrendataris-creditors.
