“Carol” fa visible d’una manera radicalment subtil, com pocs cops un film ho ha fet amb aquesta intensitat, l’enamorament entre dues dones, a través de totes les fases d’una profunda transformació: des del descobriment, en el fulgor d’una mirada, fins a l’entrega final, ja només insinuada. I entremig, un diàleg de mirades i una gestualitat elaboradíssima de les mans que donen a veure, de manera increïblement refinada, l’aparició, l’emergència, el desplegament i l’efusió del desig amorós, així com una cartografia complexa de passions connectades, des de l’espera, el neguit, el calfred, la tremolor, la por o la desolació.
La pel·lícula ha provocat uns efectes gens habituals: la irrupció d’una legió de carolistes. A la Universitat de Girona s’hi van aplegar d’eminents, en resposta a una convocatòria de la professora Imma Merino, el gener de 2017, en la primera edició del cicle “Pensar una pel·lícula”, organitzat pel Cinema Truffaut i i el projecte de recerca IMCOFOTO: va ser una jornada extraordinàriament rica i estimulant, pel rigor i la qualitat de les intervencions i per la vitalitat dels debats i diàlegs que s’hi van generar. Que aquelles paraules, afegint‐s’hi a més d’altres, esdevinguin ara paraules escrites i, de nou, compartides no és només testimoni d’aquell seminari memorable, sinó sobretot invitació a tornar‐hi, un cop més, a aquesta pel·lícula prodigiosa per provar de pensar‐la de nou, en múltiples direccions.