La universitat travessa un moment de transformació profunda. La digitalització, els canvis socials, la diversitat creixent de l’estudiantat i l’impacte de la intel·ligència artificial estan redefinint el sentit mateix de la docència universitària. En aquest context, les pràctiques tradicionals ja no són suficients: cal repensar com s’ensenya, com s’aprèn i quin paper ha d’assumir el professorat en la formació de persones crítiques, compromeses i capaces d’afrontar un món complex.

Aquest llibre aborda els principals reptes de la docència universitària contemporània: la motivació i la participació de l’estudiantat, l’equilibri entre rigor acadèmic i innovació pedagògica, la incorporació crítica de les tecnologies digitals, la promoció de la igualtat de gènere i la necessitat de consolidar una universitat inclusiva, justa i socialment responsable. Lluny de receptes simplistes, les aportacions que recull defensen una pedagogia de l’acompanyament, del pensament crític i de l’aprenentatge significatiu, connectat amb la realitat i els valors democràtics.

Les reflexions que s’hi presenten neixen de la pràctica i del debat col·lectiu del professorat implicat en les xarxes i els grups d’innovació docent de la Universitat de Girona. Des d’aquesta experiència compartida, el llibre ofereix mirades, preguntes i propostes que conviden a repensar la identitat docent i a reforçar el paper de la universitat com a espai de transformació social. No es tracta només d’innovar metodologies, sinó de renovar el compromís educatiu amb el coneixement, la igualtat i el bé comú.