Pere Coromines fou un personatge eminentment polièdric: participà activament en moviments socials, ocupà càrrecs polítics i institucionals molt destacats, escrigué literatura, feu d’economista, d’advocat, de gestor cultural, etcètera. L’èxit que obtingué en totes les empreses en les quals prengué part, la fortuna de les seves decisions i actuacions, la vàlua del seu pensament o de la seva escriptura; tot això pot ser objecte de discussió. El que és innegable, però, és que, per sobre de tot, fou una figura pública que exercí el poder sense abandonar mai les seves inquietuds culturals i, alhora, un intel·lectual polifacètic que no oblidà mai la importància que té la «res publica» per a la cultura. Un personatge, a més a més, difícil d’encasellar aquí o allà. En paraules de Jordi Casassas: «Podem incloure Coromines en el grup reduït de personalitats històriques catalanes que van gaudir d’un especial magnetisme, d’un carisma personal que sobrepassava les fronteres de classe, d’un grup, d’un corrent o d’un moviment concrets».