La psicologia contemporània sembla caracteritzar-se, des dels seus mateixos orígens, per la multiplicitat dels seus continguts, com també per la seva gairebé infinita fragmentació en corrents oposats. Això genera importants dificultats, no només a qui vol tenir-ne una primera aproximació, sinó també per als especialistes, que moltes vegades no arriben a una opinió suficientment clara sobre la naturalesa epistemològica de la psicologia, ni sobre la seva unitat disciplinar. Aquesta obra, sense descurar el problema global, se centra en un aspecte particular: el que presenta la praxi de la psicologia, en particular la psicoteràpia i els seus fonaments teòrics. Es posa especial interès en una visió crítica de la psicoanàlisi, punt de referència inevitable (positiu o negatiu) per a la majoria dels corrents de psicoteràpia. Però aquest intent d’aclariment epistemològic i pràctic es porta a terme des d’un punt de vista original: a la llum del pensament de Sant Tomàs d’Aquino (1225-1274), conegut com un dels més grans teòlegs i filòsofs de l’Església Catòlica. Les qualitats de l’Aquinate com a epistemòleg són àmpliament conegudes. Menys coneguda és la seva faceta de psicòleg, que aquesta obra vol posar de manifest amb gran detall per evidenciar l’actualitat de les línies mestres de la psicologia de sant Tomàs, com també la possibilitat de practicar avui la psicologia sota la guia fonamental del Doctor Humanitatis.