Sovint s’ha de pagar un preu pel fet de no pertànyer a una escola concreta de pensament o per no poder-s’hi identificar. El perill que afronta un pensador independent és que el seu pensament se’n pugui “anar aigua avall”, com qui diu: els seus escrits poden ser ignorats o insuficientment tinguts en compte i poc apreciats. Ferrater va tenir present aquesta possibilitat i la va acceptar: ell volia que la seva obra fos llegida, però no estava disposat a comprometre les seves idees només per poder guanyar lectors o per guanyar-ne més.nnAquest volum que es presenta per iniciativa de la Càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona mostra que Ferrater no ha hagut de pagar el preu que amenaça el pensador independent potser perquè el seu Diccionario de filosofía ha obtingut una difusió tan gran. Un examen dels continguts d’aquest volum no solament revela coses sobre els seus autors sinó també molt sobre el pensament de Ferrater, tot i que potser no en la línia que es podria esperar. La gran varietat de temes discutits mostra un grup divers de pensadors —de diferents generacions, diferents països, parlants de diferents llengües— que subratllen molts aspectes diferents del pensament de Ferrater: la seva ontologia, la psicologia i l’ètica, el seu ús de la història, el tractament que fa de la ment, la seva noció de «seny», la seva preocupació per l’estil, el seu desenvolupament primerenc a Xile, algunes semblances o diferències amb el pensament de Dewey i G.E.Moore, etcètera.n n