En tant que les associacions aspiraven a tenir un local social, casa pròpia i atorgar‐li la singularitat arquitectònica i funcional que els recursos col·lectius permetessin, els centres disposaven sovint de biblioteca, cafè, teatre, sales de reunions, espais d’esbarjo, i tot això en el seu conjunt determinava la formació d’un patrimoni físic i espiritual, material i immaterial, que volíem copsar. S’havien fet intents individuals i en grup a les terres del sud i també a les terres del nord; ens calia fer la síntesi i posar les bases per a la sistematització posterior d’aquesta informació i vam decidir de fer‐ho a Girona, associant els grups de recerca de la Universitat Rovira i Virgili i els de la Universitat de Girona a través de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural. Així, a Girona, el 27 d’octubre del 2017 vam començar a analitzar de manera incipient els aspectes patrimonials dels espais de sociabilitat.
Aquest volum, que és només una primera pedra, aspira a posar les bases d’estudis posteriors que sistematitzin l’anàlisi patrimonial per a tot el territori de Catalunya. Ens complau donar a conèixer els treballs presentats en aquella sessió i aspirem a continuar explorant aquest camí iniciàtic.