Aprendre a resoldre conflictes és una oportunitat per educar emocionalment. Les emocions estan a la base de qualsevol conflicte, per tant, la seva gestió demana intervenir en les emocions més que en el conflicte mateix. Crec que sovint hem caigut a la trampa de gestionar directament el conflicte sense tenir en compte si estàvem ajudant o no que es produís un canvi en la gestió emocional de les persones que intervenien en el conflicte. Permeteu-me que ho expliqui millor amb un exemple:

“És l’hora del pati. La Laura i la Carla s’estan barallant. La mestra s’apropa i pregunta què passa. La Carla diu que la Laura no li deixa la bicicleta i que ella la vol. La Laura diu que la Carla sempre la vol i no la deixa mai… La mestra els diu que han d’entendre que només hi ha una bicicleta i que s’han de posar d’acord i anar-hi una estona cada una. Tant la Laura com la Carla continuen agafades a la bicicleta i no la deixen anar. La mestra els diu que si no es posen d’acord, ella els prendrà la bicicleta. Les dues encara agafen més fort la bicicleta volent-la prendre a l’altra. La mestra els diu que com que així no hi ha maneres, agafa la bicicleta i se l’emporta iv els diu que han d’aprendre a compartir les coses.”

Fixem-nos que la mestra sí que posa fi a la baralla entre les nenes, però la pregunta interessant és si realment ajuda a la gestió emocional que rau en la base del conflicte. Què senten les dues nenes? I sobretot, la gestió del conflicte que fa la mestra, contribueix a educar emocionalment? En aquest llibre es tracten aquest i molts altres punts de l’educació emocional als centres educatius.