Les obsessions pel passat, al capdavall, no es limiten als esdeveniments traumàtics i als seus efectes sovint simptomàtics i patològics. Com afirmaran els crítics de la indústria de la cultura, qualsevol passat pot ser utilitzat, convertit en mercaderia, distorsionat, mercantilitzat, remodelat, desplaçat, acusat, processat, jutjat i… oblidat. Però fins i tot el discurs de l’oblit, tal i com han mostrat la sociologia i la psicologia, encara conté restes i residus del passat. Les indústries de la cultura i el patrimoni creen modes “retro”, mobles “repro”, restauracions, noves versions i mercats de recompra: tots ells, termes del nostre vocabulari que han substituït la celebració del nou, l’avantguardista, el revolucionari, la promesa de futurs alternatius. n