«Walter Benjamin. Una autobiografía de la Modernidad» proposa una aproximació literària al pensament del filòsof alemany des de la perspectiva de la literatura comparada, articulant la teoria de l’assaig, la literatura d’idees i l’escriptura del jo. La tesi central d’aquest llibre és que pràcticament tota l’obra de Benjamin, des de la filosofia a la crítica literària, des de l’assaig a la crònica i, per descomptat, els relats i els escrits de caràcter més explícitament memorialístics, està impregnada del sentit de l’escriptura del jo, encara que es va prometre a si mateix no utilitzar mai el pronom personal de primera persona del singular excepte a les cartes. En aquest sentit, la seva arqueologia de la modernitat és també una meditació sobre l’individu en la modernitat mateixa.