Qualsevol que viatgi avui pel territori català es trobarà amb diversos masos que no només mostren la seva edat, sinó els trets característics d’una pagesia rica. Si estan en un viatge de plaer, fins i tot és possible que tinguin un dinar o fins i tot que passessin algunes nits en una d’aquestes cases, i potser en aquesta soledat podran admirar la natura salvatge que els envolta. Però aquesta forma de vida també sembla suggerir que les coses no sempre van ser així. Els masos catalans eren unitats operatives específiques al voltant de les quals s’articulaven i s’organitzaven els homes i el territori mitjançant agricultura, ramaderia i l’explotació forestal durant segles. De fet, en molts d’aquests masos els documents acumulats revelen la remença, és a dir, els orígens servils dels seus titulars. Els mateixos titulars que constituirien una mena d’aristocràcia rendista en el segle XIX, gràcies a la tasca dels masovers. En aquest llibre, que va ser possible gràcies a la riquesa dels arxius de la regió, alguns membres del Centre de Recerca d’Història Rural de la Universitat de Girona tenen per objectiu familiaritzar el lector amb els principals processos històrics que van donar forma els masos de l’Alta Edat Mitjana fins als nostres dies. És a dir, des del naixement d’un sistema agrícola fins a la seva fi.