Amic, entre altres, de Ruyra i de Mossèn Cinto, Turró va escriure sobre qüestions de psicologia i filosofia. Ell mateix va dir que era defensor d’un «realisme crític», rigorós en la recerca, exigent en el mètode. Defensava que «conèixer és preveure», però també sabia que un bon mètode experimental no es pot refiar simplement dels sentits, ja que aquests ens poden enganyar. Llavors es mostra la mirada realment incisiva i eficaç de Turró: s’adona que, per saber què hi ha a fora, per entendre bé el que veuen els sentits, ens en cal una confirmació interna, aquella que ve donada pel nostre organisme. Turró té, doncs, una visió global, completa, de l’organisme humà, sense distincions rígides entre el món interior i l’exterior. Aquí hi ha justament l’arrel del seu cèlebre treball Orígens del coneixement: la fam, i del nucli més bàsic del seu pensament. I aquí hi ha també un altre element de modernitat en el seu plantejament, que a la seva època va ser pioner i que ara continua oferint molts aspectes de gran actualitat.n