L’exili constitueix un univers encara no prou explorat, però el seu estudi i reconeixement és fonamental per entendre les claus del desenvolupament històric, en el nostre cas, de Catalunya. Certament, la Guerra Civil (1936-1939) i el posterior règim franquista va representar un veritable drama per a la professió periodística catalana, que entre la mort i l’exili va perdre més del 80 per cent dels seus professionals.
En la III Jornada “Periodisme i Exili”, celebrada el mes de juny del 2025, de la qual publiquem aquí el contingut de les conferències, s’analitzaren, des de diferents perspectives, la Guerra Civil i la repressió franquista, a partir de diverses figures: Isidro Corbinos a càrrec de Josep M. Casasús, Irene Polo a càrrec de Glòria Santa-Maria i Agustí Cabruja a càrrec Josep M. Figueres; mentre que Albert Balcells transita per la memòria d’exiliats i mitjans de comunicació afectats en el període 1936-1937.
El llibre s’obre amb un capítol introductori de Lluís Costa on reivindica la necessitat de recuperar la memòria de l’exili. La noció d’exili s’associa indefectiblement a la nostàlgia, a la por, al desarrelament… i ens porta, sempre, a evocar situacions dramàtiques. L’exili sol representar l’acabament d’un món, la destrucció d’esperances i il·lusions. Com havia reflexionat Walter Benjamin “la felicitat sembla romandre sempre en el passat”.