Aquest volum analitza el poblament de la muntanya de Sant Julià de Ramis a la baixa edat mitjana a partir de la combinació de dades arqueològiques i documentals. Les excavacions recents al voltant de l’església i de l’antiga rectoria, juntament amb l’estudi del capbreu de 1317 i d’altres fonts escrites, permeten reconstruir l’organització de l’espai, la configuració dels masos i cases fortes i les formes de domini eclesiàstic i senyorial.
L’obra ofereix una lectura integrada del paisatge rural medieval i aporta noves evidències sobre l’evolució constructiva, les activitats productives i les dinàmiques socials d’una parròquia gironina. Es tracta d’una contribució rellevant per a l’estudi del poblament i de les estructures territorials del món feudal català.



