A l’època actual, de grans ambigüitats en molts aspectes, sempre és convenient tornar a l’ètica clàssica. Especialment quan es tracta del dret de propietat. Domingo de Soto, qui va treballar per a l’emperador Carles V i va ser un dels primers mestres de l’Escola de Salamanca, va sistematitzar el pensament moral del segle XVI. Entre altres aspectes, es va preocupar per la manera de fer servir rectament els béns materials. Mancio, el seu deixeble, amb un gran paral·lelisme, va estudiar el domini. Tots dos postulen que el dret de propietat individual és un dret natural que ningú no pot abrogar i que s’estén a tota la creació.
Als homes, i molt particularment als savis, cal estudiar-los al seu ambient. Això és el que fa l’autora d’aquest llibre, esmicolant-ne l’aportació a la dimensió moral d’aquest aspecte tan important per a l’economia i, en el fons, per a la societat actual i futura.