Els treballs que el lector trobarà reunits en el present volum són prolongació de les línies de recerca abordades prèviament per la xarxa hispanogermana “Sabers humanístics i formes de vida”. L’objecte d’estudi en aquesta ocasió és la relació entre literatura, ciència i pensament en els segles XVI-XVIII, basant-se per la major part en textos i formes de divulgació que tracten aspectes màgics i escèptics. Com és sabut, l’estudi de la literatura, en moltes ocasions, no és únicament literari, ni tan sols humanístic, sinó que es vincula també amb l’horitzó científic i l’episteme de cada època. Als segles XVI-XVIII, literatura, ciència i pensament estaven imbricats en les obres de molts escriptors els interessos anaven més enllà del que és pròpiament literari, interessant-se per la medicina, l’astrologia o l’astronomia, entre altres opcions científiques. Autors que ara considerem científics fossin tinguts per homes de lletres o humanistes en un moment en què literatura i ciència anaven de la mà. A l’estudi d’aquesta feliç convergència va dedicat el volum.