En els darrers vint anys, el progrés dels estudis arqueològics a l’àrea del nord-est de la península Ibèrica, l’actual territori de Catalunya, ha permès replantejar algunes de les visions tradicionals del procés de conquesta i ocupació romana de la regió al llarg dels segles II-I aC. En aquest treball analitzem un dels aspectes fonamentals d’aquest procés, com fou el procés d’urbanització, entenent el fenomen urbà en l’antiguitat com una realitat que inclou urbs i ager, és a dir, el centre urbà i el seu territori, com dues parts indestriables d’una mateixa entitat política, la civitas.