Girona es va despertar el dia 4 de febrer de 1939 amb un silenci espès. La ciutat era morta i buida. Ressonaven encara els darrers espetecs de les explosions de les voladures que les tropes republicanes havien fet per entorpir l’avançada de l’exèrcit franquista. La fàbrica Grober al barri del Mercadal fumejava i el pont de l’aigua entre el Pont Major i Sarrià era un testimoni mut i esgabellat.
[…]
Ara fa vuitanta anys d’aquella devastació inexorable i l’estudi i l’anàlisi de tota la complexitat i tota la intensitat d’aquell drama ens és imprescindible per construir el futur.
En aquests Estudis i Documents he volgut presentar alguns aspectes d’aquell passat i proposar algunes interpretacions de les contradiccions d’aquella època i d’aquella societat. I ho he fet convençut del valor testimonial i de transformació de la Història com a eina de futur.