La catedral romànica de Barcelona, iniciada cap al 1037 i consagrada l’any 1058, fou sens dubte una de les fàbriques cardinals en l’arquitectura catalana de mitjan segle XI. Malauradament són molt limitats els coneixements certs de què disposem quant a la seva definició material. Amb l’ànim de progressar sobre les propostes de restitució avançades fins avui, aquest volum conjuga set estudis que, a través de l’examen crític de fonts documentals, materials i tecnològiques, ofereix noves i justificades interpretacions. Al mateix temps que es desvetlla el coneixement de l’església episcopal, es raona la vibrant vitalitat tant dels protagonistes històrics com del teixit urbà, monumental i social que, de manera simbiòtica, es va organitzar al voltant de la catedral.

El puzle històric i artístic del període romànic rep ara una peça cabdal.