Aquesta col·lecció d’assaigs vol aprofundir en alguns dels trets originaris de l’estructura agrària mallorquina moderna. D’una banda replanteja la interpretació sobre la formació dels patrimonis agraris de l’aristocràcia durant els segles XV i XVI; emfasitzant el paper que tingué la desigualtat al si de les comunitats vilatanes en l’emergència de la gran propietat i la precocitat d’alguns d’aquests processos. En segon lloc estudia el procés de formació de les possessions i indaga en la lògica econòmica de les grans hisendes i de les seves unitats d’explotació. Seguidament analitza l’organització de l?espai, els sistemes d’usos del sòl i les estratègies que seguiren els terratinents per fer front als increments dels costos econòmics que comportava la intensificació del cultiu. Per últim, estudia la difusió del contracte d’arrendament a curt termini, i tracta d’analitzar les relacions entre els processos d’intensificació agrària i la distribució de l’excedent entre terratinents, arrendataris i assalariats.