El treball pretén analitzar el paisatge, l’organització i la gestió dels conjunts funeraris entre la de l’antiguitat i l’inici de l’edat mitjana a partir dels diversos jaciments catalogats amb el nom de «sepultures o grups de sepultures aïllades». A més d’una revisió de la multiplicitat de variants que engloba aquesta de nició, es proposa abordar aquests jaciments sota un punt de vista molt més ampli que el seu simple «aillament geogrà c» o com un simbol revelador d’exclusió social. Finalment es tracta d’inserir aquestes sepultures i jaciments dins d’un espai agrari en plena dinàmica d’expansió, posant de manifest que no hi ha una ruptura en les pràctiques funeràries ns els segles VIII-IX dC.