Aquest llibre pretén oferir una contribució original als debats sobre biopolítica que vénen succeint-des de fa dècades en camps tan diversos com la bioètica, la filosofia política, la neurociència i l’ontologia. Per a això, els autors parteixen de l’complex concepte de biopolítica desenvolupat per Michel Foucault, Giorgio Agamben, Roberto Esposito i Michael Hardt & Antonio Negri i, tenint en compte les seves múltiples articulacions i contradiccions, proposen no la seva substitució, sinó aprofundir-amb les mires posades en les condicions polítiques, jurídiques, econòmiques i culturals que a dia d’avui caracteritzen a les nostres societats, les quals ja no poden ser llegides simplement com societats disciplinàries, de control, de l’consum o de l’espectacle. De fet, el capitalisme neoliberal va acabar per fondre aquestes variants en una amalgama indiferenciada i mutant que nega qualsevol narrativa o vivència que no se sotmeti als seus dictàmens quantitatius, nootrópicos i autocontroladores. Aquests es tradueixen en una bioartzquía en la qual el poder mèdic-farmacèutic es conjuga amb tecnologies i dispositius de (des) subjectivació orientats a la creació d’un món “productiu” i emprenedor, estúpid i concentracionari. És en aquest sentit que únicament un pensament biopotente pot desactivar els mecanismes bio-, tanato- i necropolíticos usats pel capital per autoreproduir. Apostant per categories de pensament que no se sotmeten a les diades tradicionals de l’lèxic filosòfic-polític, aquest llibre presenta la dimensió radical, comuna, inoperativa, impersonal i fluïda d’una vida singular que emergeix de si mateixa en tant resistència inassimilable, és a dir, com bioemergencia. Per a això, es gestionen un seguit de dimensions crítiques (filosòfiques, literàries, científiques etc.) alhora que s’estableixen diàlegs amb pensadors fortament indisciplinares o independents -que se sumen als clàssics ia citats- com ara Gilles Deleuze, Simone Weil , Emanuele Coccia, Judith Butler i Nikolas Rose, entre molts altres. D’aquesta barreja sorgeix la potència de la vida en tot el seu excés (auto) (des) constitutiu, en constant lluita contra els (micro) (macro) poders que pretenen domesticar.
