La comunicació del turisme s’ha emancipat. Ja és autònoma. El canvi de tendència experimentat amb l’aparició de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació, el fet d’apel·lar a la connexió emocional dels turistes amb les destinacions, o el que és el mateix, el viatge -mai millor dit- que suposa passar de la “informació” a la “persuasió” i de la “promoció” a “l’emoció”, implica un “salt endavant” en relació a les estratègies tradicionals que la comunicació del turisme havia utilitzat fins fa ben poc. El que ara s’intenta, amb la connivència del llenguatge publicitari, és situar els públics en el centre de l’estratègia de comunicació, per satisfer, així, la necessitat d’escoltar una història, de viure una experiència, de conquerir un territori, apel·lant, d’aquesta forma, a la càrrega emocional inherent a l’activitat turística. En efecte, el treball comunicatiu del turisme amb estàndards propis de la web 2.0 o de la publicitat i les relacions públiques (destination branding), ja és una realitat que mostra un important tomb en l’estratègia, els processos i els suports utilitzats en la comunicació del turisme. n