Des dels orígens de l’agricultura, l’explotació del medi natural per les comunitats humanes ha modificat el paisatge, formant noves àrees típicament antròpiques: prats, pastures, ambients ruderals i conreus. Parlar de la influència de les activitats humanes en l’evolució de l’agricultura ha de portar també a explicar la seva repercussió en el desenvolupament de les societats humanes al mateix nivell, per exemple, que una punta de fletxa de sílex o una gerra d’argila. De la mateixa manera que una planta domesticada no pot sobreviure sense la protecció del ser humà, només una fracció mínima de la població humana podria sobreviure sense les plantes conreades.