Quan l’any 1958 es van collir les primeres restes de ceràmica romana al camp on s’ubica la vil·la, no hi havia vigent cap topònim que permetés identificar l’indret de manera específica. La qüestió se solucionà de manera pragmàtica i com s’acostuma a fer en aquests casos encara a dia d’avui, tot batejant el jaciment amb el nom de la finca o les finques rurals més properes, dues en el nostre cas: la masia de Can Ring i la finca de Can Llandrich o Llandric. Des d’aleshores aquests noms foren emprats per la bibliografia, sovint conjuntament, per referir‐se al jaciment, fins que els darrers anys s’ha acabat imposant, sense un motiu aparent, potser per raó de la seva raresa i particularitat, el nom de Can Ring.