A la Laietània, cap a mitjan segle II aC, o potser un poc abans, els canvis experimentats pel poblament ibèric eren ja considerables i complexos. L’inici de l’ocupació sistemàtica dels territoris situats a les zones de la plana litoral va ser un dels fets més notoris. Aquestes zones, que en el període anterior havien estat freqüentades bàsicament per captar-hi recursos naturals, es va transformar, en aquesta etapa, en una àrea de producció rica. La colonització agrícola de la plana litoral no només va signiicar la recuperació, la preparació i l’explotació de les seves terres fèrtils, sinó també la implantació progressiva d’assentaments humans estables, tant de caire urbà com de caire rural. Un dels indrets on l’arqueologia està evidenciant de manera més tangible i manifesta aquestes transformacions estructurals és la vall de Cabrera de Mar.
