El propòsit d’aquest treball és avaluar el possible impacte de l’anomenada “crisi del segle III” a l’àrea compresa entre Tàrraco (Tarragona) i Saguntum (Sagunt), que correspon actualment al sud de Catalunya i el nord del País Valencià i que en època romana formava el sector meridional del conventus Tarraconensis.
S’analitzaran els processos de canvi experimentats pels assentaments rurals i per les ciutats entre l’època severiana i l’inici de la tetrarquia, i la importància de la interrelació entre els factors ciutat-camp per explicar aquests canvis. Es plantejarà l’abast de la incursió franca d’època de Gal·liè, atestada per les fonts i ara també per l’arqueologia. Té un gran interès per al tractament d’aquest tema l’estudi dels conjunts monetaris (tresorets i dipòsits) de la segona meitat del segle III, trobats en certa abundància en aquesta zona. També es farà una aproximació quantitativa als canvis poblacionals experimentats pel poblament rural d’aquesta àrea entre l’Alt i el Baix Imperi, canvis que es van produir al segle III.