L’any 1935, l’historiador francès Marc Bloch afirmava que, tot i ser una invenció antiga, el molí hidràulic era medieval quant a l’època de la seva veritable expansió. La seva gran generalització coincidí amb la fi de l’antiguitat i, posteriorment, amb la feudalització de la societat europea. Des de llavors, són diversos els autors que s’han referit a aquesta qüestió i, tot i que darrerament alguns han suggerit que fou un procés més progressiu i menys accelerat del que deia Bloch, encara estem lluny de conèixer amb cert detall com es desenvolupà. Fos com fos, a finals del segle XIII i primera meitat del XIV, als rius i rieres de les terres empordaneses s’hi documenten centenars de molins hidràulics, la majoria dels quals dedicats a la mòlta de cereals. En el present llibre, s’analitzen diverses qüestions sobre aquestes instal·lacions: quines n’eren les característiques, qui en foren els propietaris, de quina manera procediren aquests a la seva explotació, i quina fou la fiscalització per part de les autoritats senyorials i municipals de les activitats que s’hi duien a terme.
