Barcino constitueix, a priori, un cas d’estudi excepcional, dins d’Hispania, per a de nir les relacions que s’estableixen entre l’evolució d’una comunitat cívica i l’organització i ocupació d’un territori, gràcies a la combinació entre una documentació epigrà ca urbana molt abundant i una evidència arqueològica relacionada amb els fenòmens materials i culturals que caracteritzen un paisatge: l’hàbitat i l’arquitectura, les instal·lacions i infraestructures de la producció, la xarxa de comunicacions o la cadastració.