En forma d’assaig, l’home sobrepassat es pregunta sobre la qüestió metafísica en la societat present. Aquesta pregunta resulta un fet equidistant entre el poeta i el burgès, actualment financer o mercader. El poeta és aquell que sent màximament la desolació metafísica, és a dir, el fet d’haver-nos quedat sense Déu i sense déus. El burgès, i tots som petits burgesos o el anhelem ser, és aquell que viu sense metafísica, aquell que en realitat necessita no tenir cap tipus de metafísica per poder viure, i fer, com ha fet la societat totalment mercantil gràcies al recurs de la tecnologia. Les conseqüències en l’art i el coneixement d’aquesta societat burgesa són palpables en la forma de nihilisme que la constitueix necessàriament. Llavors, per què el poeta en temps de desolació, com preguntava Hölderlin? I vet aquí que el poeta, inútil en tot, resulta ser la cruïlla entre sentir, pensar i ser. El poeta testimonia la crua intempèrie, on existim en el temps, però sense saber. nn