En aquest treball es presenta una primera aproximació a l’estudi de la gestió ramadera desenvolupada a partir del segle I dC. i ns el segle V dC. a l’àrea del nord-est de l’actual Catalunya. Es pretén determinar si realment el procés de romanització en aquesta zona va afectar i condicionar les estratègies ramaderes, i, en el cas de documentar-se canvis, caracteritzar-los i establir-ne les causes.
L’anàlisi diacrònica dels per ls de mortalitat i de la caracterització de la talla i forma dels animals a partir de l’anàlisi biomètrica de les restes, ha permès evidenciar canvis importants en les estratègies ramaderes implementades entre els segles III aC. i V dC. Aquests canvis no són però homogenis ni afecten per igual a totes les espècies domèstiques implicades. S’ha de destacar en aquest sentit, l’augment de talla documentat en els bovins a partir del segle I dC., plantejant- se la possibilitat de que aquest augment fos el resultat d’una importació d’animals provinents d’altres zones geogràfiques.