Aquesta obra col·lectiva ofereix una visió panoràmica del paper dels llocs de la memòria i de la cultura material en la construcció de les identitats professionals dins del sector sanitari, especialment entre metges i farmacèutics, a l’Espanya contemporània (segles XIX, XX i XXI). Examina una àmplia i diversa gamma de llocs de la memòria dins dels seus respectius contextos polítics i socials: monuments, registres de nomenclatura de carrers, biografies i necrològiques, galeries de ciutadans il·lustres, museus, farmàcies, hospitals, funerals i obres literàries i historiogràfiques. L’objectiu principal és demostrar el paper proactiu que han jugat diverses institucions (reials acadèmies, facultats universitàries, càtedres d’història de la medicina i la farmàcia i col·legis professionals) en la promoció d’aquests llocs de la memòria per conferir més legitimitat social i històrica i visibilitat pública a les professions sanitàries. El llibre no oblida les qüestions teòriques i conceptuals, ja sigui pel que fa al concepte historiogràfic del «lloc de la memòria» en si mateix, les diferències entre història i memòria, o el paper dels professionals independents com a intel·lectuals.