Ser o no ser de mar, that is the question. S’ha dit sovint que els catalans vivien d’esquenes al mar, tot i que el mar emmarcava la seva història i el seu horitzó. Aquesta és la paradoxa de la que parteix la recerca recollida en aquest llibre, on s’articula el rastreig d’una identitat marítima catalana amb Arenys de Mar com a cas d’estudi. En aquestes pàgines s’estudia la relació de la gent d’Arenys amb el mar analitzant com el port de refugi, construït  arran del dramàtic temporal de 1911, impacta en el seu imaginari i transforma la vida i la societat. El port és l’encarnació local d’aquesta paradoxa, perquè es construeix en un moment històric que arrossega una inèrcia d’ignorància del mar malgrat el passat eminentment marítim d’Arenys. Retrocedint fins a l’origen de la vila i mirant cap a l’actualitat,  reconstruïm amb sensibilitat etnogràfica la textura pròpia d’una societat amb vincles profunds però contradictoris amb el mar, tot i prestant molta atenció al procés que dugué a la materialització del port. Perquè el port ha estat i és un element patrimonialitzat més en una societat com l’arenyenca, que  l’ha emprat com a connector entre el seu passat, present i futur, per renovar els seus  vincles  amb el mar i, fins i tot, com a element important en l’articulació d’una nova autorepresentació. Tal és l’envergadura d’aquest procés que al mateix temps que aquest llibre prova d’estudiar-lo, inevitablement en forma part.n