La campanya electoral de les eleccions autonòmiques de 2010, que es va desenvolupar amb el transfons d’una crisi econòmica que començava a despuntar amb força, va estar marcada políticament per tres fets. En primer lloc, pel desgast del govern tripartit després d’una difícil convivència de dues legislatures. En segon lloc, per la certesa d’uns resultats que donaven com a guanyadora a CiU tot i que, sense assegurar-li la majoria absoluta. I per últim, per una ampliació sense precedents del nombre de partits polítics presents en l’escenari electoral català que va fer que en aquesta campanya hi hagués una clara fragmentació en les posicions i en els discursos tant polítics com mediàtics, així com en les opcions de vot de l’electorat.nAquest estudi aborda l’anàlisi de la campanya de 2010 des de perspectives i metodologies  complementàries en el marc de la comunicació política. És el cinquè estudi dedicat a les campanyes electorals catalanes després del anteriors corresponents a les eleccions de 1995, 1999, 2003 i 2006. Diferents equips d’experts i analistes (F. Pallarés, C. Pont, M. Mauri, M. Obradors, S. Cortiñas, I. Di Bonito, D. Domingo, F. Guerrero, L. Gómez, J. Gifreu, T. Airia, T. Moya, F. Sàez, E. Xicoy, E. Pujadas, O. Pérez, M. Oliva, J. Pericot, A. Capdevila, T. Verge, R. Besalú, S. Bermúdez) examinen els aspectes més rellevants de la campanya i les seves repercussions en l’electorat.n