En els darrers anys, l’increment de les intervencions arqueològiques preventives en àrees periurbanes i rurals ha proporcionat un bon nombre de necròpolis i sepultures que ens ofereixen una visió completament renovada i actualitzada del món funerari entre el baix imperi i l’època altmedieval. L’àmbit de la recerca comprén les àrees i demarcacions territorials dels antics territoria de les diòcesis de Barcino (Barcelona) i Egara (Terrassa). Es tracta d’analitzar i valorar l’aportació de l’arqueologia funerària al coneixement dels grups i comunitats que van ocupar aquest territori entre l’època tardo antiga i visigòtica. El treball posa especial atenció al conjunt poblacional, pràcticament desconegut ns avui, que correspon a una sèrie d’inhumacions extracementirials i de dipòsits anòmals d’individus realitzats en estructures no funeràries com ara sitges i pous.
