Aquest llibre descriu l’emergència d’una necessitat: la de restituir l’extraordinària riquesa dels àngels com a motiu d’història. Tan sols cal explorar la memòria de l’edat moderna per advertir l’enorme protagonisme dels missatgers de Déu en tots els àmbits i en qualsevol gènere literari. Si centrem la mirada en el cas concret de les implicacions polítiques dels esperits celestials en la Monarquia hispànica (1580-1635), advertim l’enorme transcendència de l’angeologia com a model organitzatiu i referencial de la societat confessional del seu temps. D’acord amb aquest interès, amb una mirada àmplia i atenent al paper de les imatges, aquest llibre reuneix quatre estudis. En el primer, a la llum de les jerarquies angèliques, s’interpreten les implicacions polítiques de la glòria que decora el cor de l’església del Monestir de l’Escorial. En el segon, s’exposa com els àngels van formar part instrumental de la identitat dels diferents regnes de la Corona d’Aragó. En el tercer, s’efectua una lectura nova del “valido”, l’assumpte polític més polèmic de l’època, a partir de la figura de l’àngel de custodi. I, en el quart, s’analitza la matèria angèlica en sis obres de la literatura providencialista.
